La Bea està de mal humor. No li agrada la pluja i ara plou a bots i barrals. I en Guille, el seu germà petit, vol jugar amb ella. Els germans petits sempre molesten. Però passa una cosa rara: la mama renya el Guille. I ell demana perdó a la Bea. Per què li costa tant dir-li "et perdono"?
La Bea ja no ho suporta més: sempre que surten a passejar és en Guille qui acapara tot el protagonisme: que si és tan maco, tan bonic. I ella, com que és la gran, ha ser semblar responsable... Quin rotllo! La Bea decideix que prou: cedeix el càrrec al seu germà. A veure què passa.
La Bea està de mal humor. No li agrada la pluja i ara plou a bots i barrals. I en Guille, el seu germà petit, vol jugar amb ella. Els germans petits sempre molesten. Però passa una cosa rara: la mama renya el Guille. I ell demana perdó a la Bea. Per què li costa tant dir-li "et perdono"?
